ara a http://favaritx.illencs.com
Amics i amigues, a partir d'ara em trobareu a
http://favaritx.illencs.com, o dins un blog molt polit que es diu
www.illencs.com.
Jo seguiré escrivint els meus dubtes, incoherentment ennuvolats, i esper que el nou format us agradi i us animi a fer-me molts més comentaris, que són l'energia que em mou a escriure cada dia (toma frase feta!!!).
En fi, canvia sa carcassa però desgraciadament, s'autor seguirà tan desorientat com sempre!
Una abraçada!!!
ara: favaritx.illencs.com
Amics i amigues,
Moltes, moltíssimes gràcies per sa fidelitat a hodubto.blogspot.com,
a partir d'ara, em trobareu a
http://favaritx.illencs.com, o be directament a
www.illencs.com.
Seguiré fidel al meu món, als meus dubtes, i a les vostres il.lusions, que són les meves.
El futbol és així
Mort. Es va sortir de l'autopista mentre anava en el seu Opel ascona, i no hi ha causa aparent. Ni anava begut, ni massa de pressa, ni tenia patologies psicològiques detectades.
Què va passar? Doncs que era un home, un de tants homes (ja sabeu: els especímens més peluts que els altres i amb penis) que com a estúpid va deixar una amiga a mitges tintes, quan ella volia recorrer el seu cos, i va marxar corrent amb el seu Ascona cap a Barcelona per l'autopista per arribar a temps de veure el partit . Síiiii, confeseu, tots vosaltres, homes, que heu fet bogeries per veure el futbol dels nassos, quan es poden passar dues hores mooooolt millor.
Doncs ell patia per veure el partit i tenia la ràdio posada al cotxe i anava vorejant la velocitat límit quan el Pujal diu que Ronaldinho (era la final de la Champions) regateja a fins a cinc oponents del Chelsea i fa una centrada precisa a Eto'o...i en aquell precís moment l'home entra en un dels túnels del Garraf i es queda sense cobertura de la ràdio i no sap què passa i dels nervis comença a perdre el control i a la sortida del túnel, cau irremeiablement precipici avall i es mata al costat de la segona residència de l'Eto'o, precisament, que com molts altres homes de peles viu a Sitges.
Va marcar Eto'o? Ell mai no ho sabrà perquè està en un nínxol de Montjuïc, com tants altres, podrint-se.
El futbol és així, com diria Cruyff.
Somnis de bisbe
A Baltimore han fet un estudi que demostra que les formigues tenen menys capacitat cerebral que els humans. L'estudi, finançat per la National Enterprise of Nonsenses, ha durat nou anys i arriba concretament a la conclusió que les formigues doncs... vaja... que...jejej... que ténen un pla preconcebut, i l'executen. Però no els hi demanis complexitats humanes del tipus: m'agrada aquest xicot però l'altre també, o bé: bombardejo Bagdad en plan clàssic, o hi afegim uns productes químics?
No, les amigues formigues tenen les coses clares. Que toca anar al sucre? S'hi va. A Baltimore els han fet proves difícils, i elles (les formigues, dic), erre que erre. En plan: sí, sí, seguirem anant al sucre tot i que sabem que moltes morirem en el "empeño" (m,agrada empeño, en castellà).
Una formiga, només una, entre trenta set mil, ha demostrat iniciativa pròpia, i ha deixat flipats als universitaris baltimoresos perquè va passar del sucre i es va dedicar a fer una excursió mentre ballava hip hop, i se la van trobar darrera el pot del sucre fent l'amor amb una altra formiga.
Però no han pogut treure conclusions, els baltimoresos, d'aquest cas concret. No.
Queden tres dubtes per a la posteritat: Bush rep instruccions de les formigues, en secret? 2) s'ha pogut demostrar, realment, que les formigues siguin menys felices que els veins de l'extrarradi de Baltimore; i 3) moltes formigues juntes, podrien fer un supercomputador que aconseguís captar els somnis eròtics dels bisbes espanyols, i fer-los públics en una gran party chill out amb sangria i projeccions de diapos?
La boda
"Mira, és que no tinc temps, no ens podem casar, avui, m'ha sorgit un imprevist a la feina, he de tancar un contracte ara mateix", li diu ell, just abans d'arribar a l'església, trucant-la al mòbil.
La núvia, vestida de blanc, li contesta: "ho entenc, carinyo, deixem-ho per un altre dia".
Quatre mesos més tard, es casen i tot és fantàstic. I la nit de noces, a l'hotel de luxe, quan ell s'està desvestint, ella obre la porta i hi entren dos models de metre noranta centímetres d'alçada, cos atlètic, i vestits només amb calçotets ajustats.
Ella li diu, al marit: "mira, carinyo, és que aquesta nit no tinc temps de fer la nit de noces com cal, perquè tinc un altre compromís amb aquests dos nois que m'acaben de trucar; sí, és un compromís imprevist a la feina, no els hi podia dir que no, ja saps com és això de la prostitució de luxe. Ah, i per a esmorzar recorda que m'agrada el bacon ben ressequet".
El marit se la mira i diu: "ho entenc, carinyo, ja farem la nit de noces completa demà amb més calma. bona nit als tres".
L'ascensor porno
Pérez agafa l'ascensor a casa seva i hi coincideix amb el veí del tercer segona, un jove de 32 anys atractiu, de mirada penetrant i cos atlètic que despren un perfum embriagador. Fan l'amor apassionadament abans d'arribar ni tan sols al primer pis (per fi s'adona, Pérez, que l'entresol i el principal no són dos capricis, sinó dues fases del sexe: un entresol, sexualment vol dir que entre el sol i l'acompanyat, millor el segon; i el principal, sexualment parlant, fa referència al fantàstic punt G, seguit de la resta de tot l'abecedari!!!), i s'acomiaden protocolàriament sense ni saber els seus noms.
En la propera junta veïnal hi ha queixes perquè a partir d'aquest dia de la coincidència esmentada, de tant en tant se senten sorollets, i l'ascensor tarda més en poder agafar-lo.
La decisió es dràstica: es fa un forat més gran i un ascensor ultramoder per a capacitat per a sis o més, per dins tot folrat amb vellut verd, i miralls arreu, dotat de petit necesser amb olis corporals i altres utensilis ... aparentment eines per a si falla l'ascensor...però molt fàl.liques, totes elles, per a què enganyar-nos.
Ara totes les revistes de tendències parlen d'aquest edifici: el primer sexascensor de la ciutat: la madureta del cinquè amb l'aprenent de 21 anyets del tercer, la viciosa del quart amb un altre viciós rude de l'entresol... i de vegades tots quatre junts, i d'altres combinatòries...
Per cert, la senyora Adela Pérez ha anat repetint, amb el del tercer segona. No fos cas que us pensessiu que Pérez era un home! Nooo, en aquest immoble tots són decents... però follen que dóna gust.
Plàstic blanc
L'altre dia vaig tenir un somni horrible: estava en una habitació estreta, de parets plenes d'angles tancats i absurds, on no hi havia ni finestres ni espai gairebé per respirar, i les parets eren de plastic blanc, però sense sostre. De sobte començo a canviar el punt de vista i esdevinc una mena de zoom que s'aixeca per sobre de la meva habitació estreta de pis estret i angulós estrany, i comprovo com tot el globus de la terra és un immens eixam, una successió infinita d'habitacions estretes de plastic blanc on hi viu tothom, sense terra ni mar ni muntanyes ni ciutats, ni res de res de res. Una teranyina absurda que ens porta a la mort segura perquè no ens podem ni moure més enllà d,obrir portes i portes, ni menjar ni beure ni res de res.
Per sort el somni després canviava, i en una habitació (també de parets blanques de plàstic) em passaven altres coses molt més interessants que no puc explicar perquè hi ha menors d'edat llegint això.
PD: Durant una setmaneta més seguiré escrivint en aquesta adreça. Ja us avisaré del canvi, que esperava per avui però un cuquet estrany s'ha esmunyit per entre els bytes i manté l'espectativa oberta una setmana. Au!
Finalment, començaré
Aquest serà el darrer dubte de Dubtes en aquest blog de blogger.com, perquè tot canviï però tot es quedi allà mateix, o no.
Aquesta frase que estic escrivint només sé que acabarà en un punt. I aquesta que la segueix et vol dir que demà canviaré de forma, però no de fons.
A partir d'ara, mantindré la solitud dels meus Dubtes ben acompanyat, per mantenir ben viva la incoherència. Hi seguiré escrivint paraules suades al costat d'altres de resseques, paraules amb punxes i d'altres amb corves. Però per a poder-les tocar i posar-hi tempo, tu hi hauràs de posar més renecs, més punts negres, o somriures, o fins i tot el teu tacte. Ja veuràs com...
Tot serà més polit per compensar la pols i les ombres. Fa més de deu mesos que escric dubtes, i cada vegada en tenc més i entenc menys coses. Ajuda'm.
Demà dilluns neix un nou mitjà de comunicació!!! Ja veureu com, i on heu de fer click...
Hip hop
Una dona de 83 anys reuneix a tota la seva família a casa seva. Els vol fer un gran anunci: ha decidit exercir de vella.
Tota la família es queda petrificada al seu voltant. Els fills i els nets no ho entenen, creuen que és una broma pesada. En ple any 2057, quan ja fa tants anys que s'ha imposat la Cinquena Joventut biomolecular (CJB)! Com pot ser que la nostra àvia renuncii al seu campionat de ciclisme, a les desfilades de bellesa en bikini i al grup de hip hop?
Doncs no, la senyora decideix que vol gaudir tota la davallada física que porta a la mort i fer-ho amb saviesa i ben conscient. I decideix escriure unes memòries.
La família decideix amagar-ho tot davant dels amics i coneguts, fan veure que la dona segueix plenament fidel a la dictadura de la CJB.
Però les memòries es publiquen, i comença a estendre's la moda d'envellir i morir amb arrugues però amb plenitud, amb fluixera però saviesa. Com toca, com dicta la vida i la mort.
Tota la CJB tremola, excepte uns quants despatxos de la secretaria de Pensions del Ministeri de Treball i Seguretat Social.
Baríton i portuguesa
En un poble portugués hi ha una senyora, ja vella, de la que mai no s'ha fet cap fotografia ni s'ha enregistrat cap imatge de video. No té nom, tampoc té carnet ni documentació, ni cotxe ni hipoteca, ni fills ni marit. La senyora mai no ha escrit cap conte ni li ha tocat la loteria perquè no juga mai. No ha guanyat cap competició esportiva, ni cap medalla de les que donen quan ets nena i fas un festival de ballet a l'escola, o patetismes similars.
Però la dona, la filla del Joao, té un magnetisme especial que fa que donant-li la mà, automàticament, cantis com els angels. Però li has de mantenir la mà agafada.
Fixeu-vos a partir d'ara en els escenaris de l'òpera, i veureu com els grans tenors o les dives, sempre canten amb alguna cortina o columna de decorat al costat...per amagar a la filla del Joao, a la que estan agafant de la mà!!!!
El millor del tema és que la senyora en qüestió ni canta ni li agrada cantar. Però ha signat un contracte vitalici amb uns quants d'aquests famosos gordos que triomfen a Nova York, Milà i Tòkyo, i està forrada.
Amb la pasta que ha guanyat, ha contractat tot un equip de científics (de Massachussets, com no podria ser d'un altre lloc), que estan preparant una pòcima per a que cada veí del poble portugués tingui un magnetisme propi quan donin la mà. A triar: s'enamoren de tu, reciten els poemes que vulguis, comencen a ordenar-te la casa, o...el millor de tots: li canvies les idees, i fas que el punyetero de nebot d'un conegut feixista de la comarca ara es dediqui a organitzar els treballadors en sindicats arreu on va, fins i tot està decidit a sindicar a les vaques del poble contra el pagès. S'està muntant un embolic de nassos!!!
Dos ous!
Ja no és un ou, sinó que són dos!!!
El colom que ha adoptat el balcó de casa meva -un dels balcons- per a fer-hi niu, ja ha posat el segon ou, i es passa el dia covant-los tots dos! Mai m'hauria pensat que ca meva donava tanta vida.
Estic emocionat, no sé si es nota. La vida animal s'obre pas en una casa on només hi ha animals dels pitjors: humans!
Es molt i molt agradable que després d'haver patit la presència de cuques, de la veina de vuitanta anys queixant-se de la festa d'anit, de la trucada a l'interfono del borratxo de torn, de la presència d'elements estranys en festes o sopars, i de la incomoditat de tenir sempre que fer front (no, no tenim dona de fer feines, només tenim homes de fer feines, que som els dos homes de la casa) a la necessitat d,estendre roba, ordenar el menjador, treure les ampolles buides de cervesa i güisky, d'evitar que hi hagi trastos acumulats, fregar els plats, planxar... almenys la casa generi alguna cosa d'interès.
Hem parlat amb el colom i estem negociant el nom que els posarem als colomins quan neixin. Algun suggeriment?
