sábado, noviembre 12, 2005

Baríton i portuguesa

En un poble portugués hi ha una senyora, ja vella, de la que mai no s'ha fet cap fotografia ni s'ha enregistrat cap imatge de video. No té nom, tampoc té carnet ni documentació, ni cotxe ni hipoteca, ni fills ni marit. La senyora mai no ha escrit cap conte ni li ha tocat la loteria perquè no juga mai. No ha guanyat cap competició esportiva, ni cap medalla de les que donen quan ets nena i fas un festival de ballet a l'escola, o patetismes similars.
Però la dona, la filla del Joao, té un magnetisme especial que fa que donant-li la mà, automàticament, cantis com els angels. Però li has de mantenir la mà agafada.
Fixeu-vos a partir d'ara en els escenaris de l'òpera, i veureu com els grans tenors o les dives, sempre canten amb alguna cortina o columna de decorat al costat...per amagar a la filla del Joao, a la que estan agafant de la mà!!!!
El millor del tema és que la senyora en qüestió ni canta ni li agrada cantar. Però ha signat un contracte vitalici amb uns quants d'aquests famosos gordos que triomfen a Nova York, Milà i Tòkyo, i està forrada.
Amb la pasta que ha guanyat, ha contractat tot un equip de científics (de Massachussets, com no podria ser d'un altre lloc), que estan preparant una pòcima per a que cada veí del poble portugués tingui un magnetisme propi quan donin la mà. A triar: s'enamoren de tu, reciten els poemes que vulguis, comencen a ordenar-te la casa, o...el millor de tots: li canvies les idees, i fas que el punyetero de nebot d'un conegut feixista de la comarca ara es dediqui a organitzar els treballadors en sindicats arreu on va, fins i tot està decidit a sindicar a les vaques del poble contra el pagès. S'està muntant un embolic de nassos!!!