Dubtes

Plaer viscós

El vaig matar clavant-li el ganivet a la panxa i girant el canell per a fer que el metall donés una volta als seus budells.
I no sento cap penediment. Ni cap satisfacció especial.
He descobert el gust de matar per matar. I ara he decidit entrar en aquest blog, piratejant-ne l'entrada, perquè m'ha fet gràcia el nom: Dubtes. Jajajaja! Dubtes? Cap ni un.
Jo només he fet el que em deieu: provar noves sensacions, desafiar els límits, tastar el que senten els herois de les pel.lícules quan es carreguen al dolent més dolent... I ara em paso el dia escoltant a psicòlegs, aquí a la presó, dient-me no sé què de l'ètica, del bé i el mal... No ho entenc. Sí, d'acord, la família del paio que he matat deu estar fotuda, però tots estem fotuts en aquesta vida, jo també he patit desgràcies...i un mort només és un mort.
La veritat és que no he entès gairebé res del blog aquest de Dubtes, pel que he llegit fins ara. Bé, sí, que l'escriu un que deu estar paranoiat, pel que diu, però més aviat covard i aprenent de filòsof.
Jo ara mateix estic només estic pensant a qui li he de clavar el ganivet, qui serà el següent. Sí, perquè li he trobat el gust. I he fet instalar un sistema a internet per a tenir l'adreça de tots els que esteu llegint això. No us despisteu ni un segon, perquè a l'ascensor, en un carreró estret o mentre esteu al cine... potser noteu la fulla metàl.lica penetrant-vos. Serà l'últim plaer/dolor viscós que viureu.
M'estc preparant. Hòstia puta, i tant que m'estic preparant. Ara us deixo, que entro a la oficina a treballar. No us imaginarieu mai qui soc...perquè soc tots vosaltres, si tinguessiu un parell de collons, o d'ovaris, ben posats.

posted by favaritx @ 1:05 AM