Plàstic blanc
L'altre dia vaig tenir un somni horrible: estava en una habitació estreta, de parets plenes d'angles tancats i absurds, on no hi havia ni finestres ni espai gairebé per respirar, i les parets eren de plastic blanc, però sense sostre. De sobte començo a canviar el punt de vista i esdevinc una mena de zoom que s'aixeca per sobre de la meva habitació estreta de pis estret i angulós estrany, i comprovo com tot el globus de la terra és un immens eixam, una successió infinita d'habitacions estretes de plastic blanc on hi viu tothom, sense terra ni mar ni muntanyes ni ciutats, ni res de res de res. Una teranyina absurda que ens porta a la mort segura perquè no ens podem ni moure més enllà d,obrir portes i portes, ni menjar ni beure ni res de res.Per sort el somni després canviava, i en una habitació (també de parets blanques de plàstic) em passaven altres coses molt més interessants que no puc explicar perquè hi ha menors d'edat llegint això.
PD: Durant una setmaneta més seguiré escrivint en aquesta adreça. Ja us avisaré del canvi, que esperava per avui però un cuquet estrany s'ha esmunyit per entre els bytes i manté l'espectativa oberta una setmana. Au!

0 Comments:
Publicar un comentario en la entrada
<< Home